Presentació

Bloc per donar a a conèixer i compartir.

divendres, 14 de febrer del 2014

1. Pensions. Com funciona el sistema de pensions?La Seguretat Social espanyola s’enfonsa. La Caja única de la Seguridad Social.


Benvolguts,

Com us varem anunciar la setmana passada, en el Racó del Xerraire del diumenge 23 de febrer varem presentar per primer cop un treball sobre les Pensions. La presentació tenia com a base un document elaborat per la Sectorial d’Economia de l’ANC:


Aquí el desenvoluparem amb més detall. El dividirem en 3 seccions que aniran apareixent en lliuraments successius:

Ø Com funciona el sistema de pensions?  La Seguretat Social espanyola s’enfonsa.  La Caja única de la Seguridad Social.  

Ø El PP afirma que Catalunya no podrà pagar les pensions perquè el 2011 té saldo negatiu.  Actitud irresponsable dels gestors estatals.

Ø Raonaments finals 

1.Com funciona el sistema de pensions?


A Espanya s’aplica el sistema de repartiment: l’Estat ingressa els diners que paguen les empreses i els treballadors a la Seguretat Social.    Amb aquests diners l’Estat paga les pensions.


Quan algun any han sobrat diners, aquests estalvis s’han dipositat en el Fondo de Reserva de la Seguridad Social (FRSS). Però l’import que hi ha actualment no cobreix les pensions ni de 7 mesos. O sigui, la guardiola està buida!

 




2.La Seguretat Social espanyola s’enfonsa. La Caja única de la Seguridad Social


La seguretat social espanyola té greus problemes. Caldran reformes profundes,  i tot i així les pensions no estan garantides.

Segons les dades proporcionades pel Ministerio de Hacienda espanyol, la Caja única de la Seguridad Social funciona de la següent manera:

Per a cada període a comptar, anys per exemple, poden passar dues coses, que la suma de cotitzacions sigui inferior a la suma de despeses de pensions, la SS té dèficit, o que la  suma de cotitzacions sigui superior a la suma de despeses de pensions, la SS té superàvit.

El Ministerio de Hacienda espanyol ha subministrat les dades dels 16 anys 1995 a 2010. I, per a millor comprensió, es poden organitzar en forma de Taula o de Gràfic, A efectes de claredat, en aquesta presentació s’han separat les dades de la Caja única de la Seguridad Social en dues: la Caixa de la SS catalana i la Caixa de la SS de la resta d’Espanya, així com les dades consolidades i s’han disposat en forma de Taula. En la Taula comencen les sorpreses: les dades disponibles avui, 2014, no comprenen les dels anys 2011, 2012 ni 2013!

Curiosament en els càlculs de les úniques Balances fiscals subministrades el 2008 pel Ministerio de Hacienda en 35 anys, tampoc no es van incloure els darrers 3 anys abans de la presentació. Així, com que les úniques dades disponibles són del 2008 aquestes estan referides al 2005! Evidentment, si les Taules de la SS o de les Balances Fiscals han de servir per fer prediccions i ja neixen coixes, mal anem!
 

Com s’interpreta aquesta Taula?

La Taula té 4 columnes: Exercicis o anys, Saldo de la SS catalana, Saldo de la SS de la resta d’Espanya, Saldo de la SS consolidada espanyola, o sigui saldo de la Caja única de la Seguridad Social com a suma de les dues anteriors. Els números s’expressen en milions d’euros.

Quan els números són vermells vol dir que en aquell exercici hi ha hagut pèrdues o sigui dèficit. Quan els números són blaus vol dir que en aquell exercici hi ha hagut benefici o sigui superàvit.

Així, a l’ exercici 1995 hi va haver dèficit per les dues administracions: -245 per la catalana i -6.340 per l’espanyola sense Catalunya. Si se sumen les dues administracions el resultat és -6.585 milions d’euros.

En l’exercici 1996, hi va haver un superàvit per la catalana de 481 milions d’euros i un dèficit per l’espanyola sense Catalunya de -3.060 milions d’euros. El total fou de -2.579 milions d’euros.

Els exercicis 1997, 1998, 1999, 2000 varen ser similars al 1996. Superàvit a Catalunya, dèficit a Espanya sense Catalunya i la suma que fa encara dèficit consolidat.

El 2001 el superàvit de Catalunya compensa el dèficit de la resta d’Espanya i per primer cop en aquest període estudiat hi ha superàvit consolidat de 2.196 milions d’euros.

En el 2002 a la resta d’Espanya hi ha un gran dèficit que fa que no es pugui compensar amb el superàvit que continua tenint Catalunya i el dèficit consolidat és de -2.215 milions d’euros.

Des del 2003 al 2007 hi ha superàvit a les dues administracions i per tant superàvit consolidat.

En el 2008, començament de la crisi que el govern Zapatero no va voler veure, Catalunya va continuar tenint superàvit i la resta d’Espanya va tenir pèrdues. Consolidat a -5 milions d’euros.

Els 2009 i 2010 Catalunya va entrar en unes pèrdues moderades i la resta d’Espanya va entrar en una caiguda vertiginosa, que va fer que la pèrdua consolidada fos de -23.221 i -28.459 milions d’euros!           Però el Ministerio de Hacienda no ha informat dels 3 exercicis següents!

Si les dades de la taula es posen en forma de gràfic queda molt més clar, a cop d’ull:
 
En aquest gràfic es pot veure l’evolució de les dues Caixes, la catalana i la d’Espanya inclosa Catalunya. En la línia blava s’hi representa el superàvit / dèficit de la Caixa catalana. En la línia vermella s’hi representa el superàvit / dèficit de la Caja única de la SS.

Si no hi hagués una Caja única de la SS (consolidada) sinó Caixes separades per Catalunya i la Resta d’Espanya i si se sumen els superàvits i els dèficits de cada columna, o sigui els saldos, en el període 1995-2010 l’aportació a la Seguretat Social hauria estat la següent:        

Catalunya ha tingut un saldo positiu de +24.774 milions€, quan a la resta d’Espanya ha tingut un saldo negatiu de -86.332 milions€.

Si es calcula el Dèficit relatiu, o sigui el saldo per habitant durant el període 1995-2010: Catalunya (7,3 milions habitants) té un superàvit de +3.393 € per habitant. En canvi la resta Espanya (38,1 milions hab.) té un dèficit de  -2.160 € per habitant.

I si ho acotem als anys 2009 i 2010, en plena crisi: Catalunya (7,3 milions habitants): té un dèficit de -225 € per habitant. En canvi la resta d’ Espanya (38,1 milions habitants) té un dèficit de  -610 € per habitant.





 

 

2. Pensions. El PP afirma que Catalunya no podrà pagar les pensions perquè el 2011 té saldo negatiu.


3.El PP afirma que Catalunya no podrà pagar les pensions perquè el 2011 té saldo negatiu.


El 2011 en unes declaracions a la televisió la senyora Sánchez Camacho, en l’exercici del PP d’amenaçar contínuament Catalunya,  va tenir la barra d’explicar que “Cataluña no podrá pagar las pensiones. El 2011 tiene un saldo negativo”.



És cert que Catalunya en aquests anys de crisi mundial té un saldo negatiu. Però és que la resta d’Espanya tenia saldos negatius molt més elevats des de feia setze anys!  Concretament el 2011 el saldo negatiu català és de -2.142 milions i el saldo negatiu de la resta d’Espanya puja fins a -26.317!

I aquesta constatació és la resta de la frase que la senyora Camacho es va “oblidar” d’esmentar!

És a dir, fins i tot durant l’època d’expansió, la resta d’Espanya ha tingut anys amb saldos negatius. Concretament en onze dels últims setze anys el saldo ha estat negatiu.

Si es calcula el saldo per habitant durant el període 1995-2010: Catalunya (7,3 milions habitants) té un superàvit de +3.393 € per habitant. En canvi la resta Espanya (38,1 milions hab.) té un dèficit de  -2.160 € per   habitant.

I si ho acotem als anys 2009 i 2010, en plena crisi: Catalunya (7,3 milions habitants): Catalunya té un dèficit de -225 € per habitant. En canvi la resta d’ Espanya (38,1 milions habitants) té un dèficit de  -610 € per habitant. 

És a dir, en plena crisi (2009 i 2010): Catalunya té un dèficit moderat per habitant. En canvi, la resta d’Espanya TRIPLICA el dèficit per habitant de Catalunya.
 

2.Actitud irresponsable dels gestors estatals


Amb la petita guardiola que hi ha (el Fondo de Reserva de la Seguridad Social) l’Estat ha actuat amb irresponsabilitat, negligència i mala praxis incomplint la primera norma bàsica de qualsevol gestor de fons: DIVERSIFICAR el risc. La segona norma bàsica (o la primera?) és que els fons han de ser d’ELEVADA SOLVÈNCIA.                                            

A Espanya no només han concentrat tot el risc en un sol producte (deute públic espanyol) sinó que aquest producte és d’elevat risc.

En els darrers anys, se sap que l’Estat compensa els dèficits anuals de la SS injectant diners provinents d’aquest Fondo. I no se sap segur perquè no hi ha dades dels darrers tres anys però se sap que aquest Fondo ha baixat molt! Quan, tard o d’hora, els fons del Fondo s’hagin exhaurit, l’Estat espanyol haurà de pagar les pensions amb fons propis si en queden i si no endeutant-se encara més!
 

Estan posant en situació de risc la guardiola de les pensions

3. Pensions. Raonaments finals


1.Raonaments finals 


Els Economistes per la independència, sectorial de l’ANC, fan unes consideracions finals o Conclusions:



I també uns Conceptes finals a recordar:



Hem de tenir en compte que Catalunya té un 16% de la població espanyola i aporta un 20% al PIB espanyol.


Fixeu-vos que, pel fet que la generació de riquesa és molt superior a Catalunya que a la Resta d’Espanya, que l’atur a Catalunya és més baix i que Catalunya és la Comunidad Autónoma amb menys funcionaris, resulta que el PIB per càpita (dades de l’any 2009), vegi’s taula al final del treball, comparant els PIB per càpita de tots els estats de la UE-15, és de 28.200 euros per habitant i any i en canvi a la resta d’Espanya és de 23.541.

Fixeu-vos també que segons els punts 2 i 3 d’aquest document de Conceptes finals, si no se signés un tractat “de bon rotlle” entre Catalunya i Espanya, els pensionistes catalans podrien reclamar a la SS espanyola les seves pensions...

Fixeu-vos també que segons el punt 4, aquesta és una de les raons per que Catalunya i Espanya s’han de posar d’acord en els termes de la independència, ja que com en qualsevol divorci caldrà repartir adequadament els actius i els passius d’Espanya i de Catalunya després de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i abans de la separació total. La norma general és que els actius a Catalunya es quedaran a Catalunya i els actius a Espanya es quedaran a Espanya. Per altra part s’han de repartir els actius que no estiguin al seu lloc: exèrcit, ambaixades, museus, d’acord amb el pes relatiu de Catalunya i d’Espanya, per exemple  la població o els PIBs.

De la mateixa manera els passius, deutes, també s’hauran de repartir segons uns determinats criteris, per exemple Catalunya es queda els seus deutes i Espanya els seus.

L’Estat espanyol pot ser que sigui reticent a negociar, però ja es veu que hi està obligat. Si se suposa que el trencament es produeix sense acord i que Espanya continuï amenaçant a exercir el veto per a l’entrada de Catalunya a la UE, mentre no es resolgui el contenciós internacional, Espanya haurà de pagar les pensions dels catalans, i com que el camí entre la península i França passa per Catalunya s’haurà d’imaginar com s’ho organitzarà per tal que les mercaderies que han d’anar d’Espanya a Catalunya o a Europa i viceversa i per tant han de travessar les fronteres, paguin els aranzels entre el que quedi d’Espanya i Catalunya i entre Catalunya i França...


Una Catalunya independent podria pagar les pensions, com a mínim, com ho fa Espanya, segons els experts. Fora pors!!- 

  1. Complements




Una Catalunya independent podria pagar les pensions, com a mínim, com ho fa Espanya, segons els experts

El Consell Assessor per a la Transició Nacional defensa que Catalunya tingui un sistema de pensions públic i de repartiment
Redacció  04 Abr 2015 - 20.18

Durada00:03:00
Dels debats que hi ha al carrer davant la possibilitat d'una Catalunya independent, el de les pensions és dels més populars. Davant la pregunta de si un nou estat català podria pagar les jubilacions, la resposta dels experts és que Catalunya les podria pagar amb, com a mínim, la mateixa fiabilitat amb què ho fa ara l'estat espanyol.
Al món hi ha, bàsicament, dos grans sistemes de pensions. Un és l'anomenat de repartiment,el que actualment hi ha a l'estat espanyol i que consisteix que les cotitzacions delstreballadors d'avui es reparteixen entre els pensionistes d'avui. Per tant, aquest sistema depèn dels nivells d'atur: com més atur, menys diners per pagar les pensions.
L'altre sistema de pensions és el de capitalització. En aquest cas, un treballador estalvia diners en un fons de capital. Al final, els diners acumulats serviran per pagar la seva jubilació. Aquest segon sistema és molt semblant al de les pensions privades.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional defensa que Catalunya tingui un sistema de pensions públic i de repartiment. Un element clau a negociar amb l'estat espanyol serien les dades dels pensionistes.
La tesi de l'economista Elisenda Paluzie, coredactora del capítol sobre la Seguretat Social del Llibre Blanc de la Transició Nacional és que si el que paguem amb impostos que van a Madrid revertissin aquí n'hi hauria per a les pensions i molt més:
"A Catalunya hi ha menys atur, més població activa, sous més alts, i, per tant, genera més ingressos. Per tot això, doncs, té millors resultats econòmics una Seguretat catalana independent que no dins de la caixa única de la Seguretat Social espanyola".
A més d'augmentar l'ocupació, per al professor Josep Gonzàlez, les pensions s'haurien d'equiparar al salari mínim i per damunt del llindar de la pobresa.
Els pensionistes que han generat la pensió a la resta d'Espanya i viuen a Catalunya qui els paga? I els pensionistes que han generat pensió a Catalunya i viuen a la resta d'Espanya qui els paga?
La resposta a aquestes preguntes passaria per una entesa entre Espanya i el nou estat català i amb Europa. Així ho explica Cristina Faciaben de CCOO:
"Seria bàsic que existís un conveni entre el sistema públic de pensions a Catalunya i almenys la resta de països d'Europa".
A més, els experts consultats aposten per un procés pactat en el qual l'estat espanyol facilitaria les dades dels pensionistes al nou estat català. Però hi hauria d'haver un pla B com explica l'economista Elisenda Paluzie:
"Si Espanya opta per la via diguem-ne de morir amb les botes posades, haurem de tenir preparats escenaris de col·laboració ciutadana. Demanar la col·laboració de les entitats financeres perquè et donessin una còpia de la darrera nòmina de pensions que han pagat."

Però el gran repte d'un sistema de pensions, tant si Catalunya és estat com si no, és com es finançarà l'arribada massiva de jubilats del "baby boom"els nascuts entre els anys 1960 i 1970, una allau que, per a alguns, passaria per augmentar el 10% del PIB que ara es destina a pensions.
Pel professor Josep González és un tema per discutir:
"Si diem no, no, és que les pensions no poden passar de cap manera del 10%, les pensions públiques, el que estem fent és condemnar tota la gent futura, que seran més pobres"
Laura Pelai, de la UGT, afegeix:
"Hem de buscar altres mecanismes, com, per exemple, complementar les pensions amb impostos."
Qui ho té molt clar és la gent gran. Ells saben que el que no pot fallar mai són les jubilacions. Tant si s'aconsegueix la independència com si no.